La inauguració de l’exposició el retorn dels documents confiscats a
Catalunya permeté al president de la Generalitat, Pasqual Maragall,
oferí una valoració del procés de devolució dels papers de Salamanca.
Segons Maragall, Catalunya «s’ha retrobat amb un fragment del seu
passat» i «ara tenim les proves d’allò que el país hagué d’aguantar».
Tanmateix, advoà per «convertir el procés en símbol de concòrdia i de
futur entre «Catalunya i els pobles d’Espanya». En aquest sentit,
considerà necessari saber rebre els arxius sense «aixafar ningú»,
perquè «aquells que podrien sentir-se vençuts no s’hi sentin». La
mostra inclou 119 documents, 82 dels quals són originals. L’Estatut
d’Autonomia original de l’any 1932 n’és el principal exponent.
Maragall qualificà la tornada dels documents d’acte de «justícia i
dignitat democràtica» després de 25 anys de reivindicació, un procés en
el qual la Comissió de la Dignitat ha estat «la punta de llança del
país». Per aquest motiu, la mostra és un «homenatge» per a ells i els
documents s’han de recordar com «els papers de la dignitat». De fet,
Maragall va deixar clar que la mostra «no s’hauria d’haver portat a
terme si no s’hagués perdut la llibertat», per la qual cosa té un
«elevadíssim contingut simbòlic».
A més, la devolució de l’arxiu és, a parer del president de
Catalunya, fruit del «compromís i el coratge polític» des de l’arribada
al Govern del PSC, motiu pel qual l’exposició servirà per evidenciar
les «raons profundes» de la reclamació i la «desproporció» de les
declaracions de l’oposició política. Destacava la presència en aquest
acte del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; del batle
de Barcelona, Joan Clos; i del delegat del Govern central, Joan Rangel,
al costat de diversos consellers i representants de tots els partits,
llevat del PP.
Font: Diari de Balears